no feu escarafalls davant d’aquests fets horribles,
us hi heu d’acostumar el més aviat posible
[RUDDIGORE O
A vegades, el recipient ens ajuda a imaginar-nos el que hi trobarem dins. Amb el teatre passa el mateix: la mida, la distribució de l’escenari i del pati de butaques, tot determina el caràcter del que hi veurem representat.
El Versus Teatre és petit, estrany, diferent. No hi ha escenari, o almenys no un escenari com a tal, hi ha un espai net envoltat de fileres de butaques, així que si un s’asseu a les primeres files, no només veu el que es representa, sinó també la reacció dels espectadors que té al davant.
Ruddigore o la nissaga maleïda també és un muntatge petit, estrany, diferent. Hi ha assassinats, enganys, històries d’amor i traïcions familiars. Però no com en una telesèrie de sobretaula. És un musical fosc, una opereta sobrenatural, que diu el subtítol de l’obra.
L’obra de Gilbert i Sullivan narra la història de la maledicció de la nissaga dels baronets de Rudiggore: tots els qui hereten el títol estan obligats a cometre un assassinat cada dia si no volen patir una agonia mortal.
Ruddigore podria ser un muntatge molt gran, com ho ha estat a altres llocs, però la companyia Egos Teatre, amb gent acabada de sortir de l’Institut del Teatre, l’ha adaptat a la seva mida, i a la del teatre. I se n’han sortit bé, perquè el resultat és una representació petita, però divertida, àgil i ben feta, sense més pretensions que les que aconsegueix: fer passar una bona estona a l’espectador i deixar un regust agradable a la boca.
