14.3.08
El blog gris?
13.3.08
Imagina que no és veritat
[IMAGINA UN CARRER, Guillen Sala Lorda, 2006]
Imagina’t un carrer que no és enlloc, i que el miris per on el miris, sempre fa baixada, i que té una vorera amb un clima tropical i una altra amb un clima sec. I imagina’t la gent que hi viu:
Sala reivindica la imaginació i la comunicació. Amb to poètic, recrea el carrer de l’Allau, els seus habitants i allò que els passa. Amb to poètic, però sense passar-se. La mida justa per fer recordar la calidesa d’Amélie.
Però aquest to poètic, aquesta mesura a l’hora de descriure els detalls d’ambients i personatges, aquest encant surrealista, es perd al final amb una sotragada forta que fa explotar la bombolla. Perquè imagina’t que et diuen que el Petit Príncep no vivia a l’asteroide B612, sinó que era un vagabund a qui se li ha anat l’olla, per exemple. Imagina’t que després d’haver-te explicat una història original i diferent, precisament perquè no té context i perquè sembla màgica, et diuen que en realitat tot té una explicació racional i avorrida. Imagina’t que després de fer un al·legat en favor de la imaginació, te’l tiren per terra i te’l trepitgen davant del nas. Imagina’t unes últimes 5 pàgines que contradiuen les 119 anteriors. Quina gràcia, no?
