Esnobs sota les estrelles

Coges una tela negra, le pintas un círculo rojo y dices
“esto va a ser... naturaleza”,
añades una raya verde y dices
“ahora, esto es... estramonio y titanio”...
puro cuento, todo.
Comentaris a la sortida del MACBA

Passin i vegin els museus de nit! Més de 2.000 museus de tota Europa –entre ells, els de Barcelona- participaven en la Nit dels Museus, ahir, la vigília del Dia Internacional dels Museus, que és avui.
Així, entre set de la tarda a una de la nit, es van poder visitar de manera gratuïta el MNAC, el MACBA, la Pedrera, el CCCB, el Picasso, la Fundació Miró... i fins a una vintena de centres d’art, d’història i ciència.

Nosaltres vam escollir el MACBA i el CCCB, i sembla que tota la gent superguai de Barcelona també. Deambulant per les sales, entre els 9.000 visitants del MACBA, hi havia alguna família, gent gran, parelles de mitjana edat, però sobretot, grupets d’aquella gent que fa tanta ràbia.
Aquella gent que ha fet de l'esnobisme la seva filosofia de vida, que diu que passa de Houellebeq, que ja no suporta La Fura dels Baus i que ja ha tret Architecture in Helsinki del seu iPod. Perquè s’ha quedat antiquat. Són dels que van avorrir internet abans que s’inventessin els ordinadors.
Són, a més, aquells que intenten trobar sentit a una instal·lació de vigues de ferro escampades per terra. I que no només la volen entendre, sinó que reciten la seva reflexió en veu alta a tothom qui vol escoltar-los, mentre posen cara seriosa i es rasquen la barbeta.

Mentrestant, els altres no entenem gairebé res del que veiem. O almenys els que són com jo, que sóc de les encara crec que Modigliani, Chagall i Man Ray són el zenit de la modernitat. Som, els que quan anem al MACBA intentem fer drecera saltant sobre les vigues de ferro i no ens fustiguem perquè no ens agrada el videoart.

Pd. De totes maneres, és fantàstic que una nit de dissabte puguis escollir entre sortir a sopar fora, veure un succedani de Salsa Rosa a la tele, ballar en una discoteca, anar al cinema o al teatre o aturar-te davant d’una escultura de Gargallo durant hores.

Art per a pobres, comprat per rics

los que él critica en sus pinturas le recompensan adorándole,
¿y él qué puede hacer?
Tras las huellas de Banksy [EL PAÍS, Antonio Jiménez Barca, 02/03/2008]

Banksy pinta graffitis de manera anònima. Pinta policies que escorcollen la cistella de Judy Garland camí del regne del Mag d’Oz, carros de supermercat sota el pont japonès de Monet, holigans que ataquen la cafeteria de Hopper, esquerdes que trenquen el mur de Gaza...

Banksy pinta i se’n riu de qui el compra, i com més se’n riu, més el compren. Subhasten per més de 300.000 euros per un mural a Londres, l’exposen a Los Angeles, el comparen amb Warhol.

En aquest cas, però, el mercat de l’art pot més que la voluntat de l’artista i el missatge que vol transmetre. L’art per l’art, la pintura al carrer accessible a tothom deixa pas a la venta de murs per part dels propietaris de la paret i a l’aprofitament de les autoritats com a atracció turística.
Amb la mercadotècnia en acció, l’art és sorprenentment democràtic: Banksy pinta pels pobres i el compren els rics.

Les princeses Vivian i l'artista marginal

Ningún vecino sospechó jamás la obsesión que minaba la vida de aquel solitario de patrones fijos, que buscaba en la basura, sólo hablaba de los partes meteorológicos y únicamente salía de su casa para ir a misa cinco veces al día.

La oscura vida de un pintor marginal [EL PAÍS, Agustín Fernández Mallo, 02/03/2008]

15.145 pàgines per narrar i il·lustrar la història d’Abbiennia, un regne cristià situat en un planeta al voltant del qual orbita la Terra. 15.145 pàgines per acabar la lluita entre les princeses Vivian i els Glandelinians que les volen esclavitzar amb dos finals diferents, on guanyen les unes o els altres. 15.145 pàgines de nenes amb ales de papallona, d’empalaments i de tornados i paisatges amenaçadors. 15.145 pàgines de detalls, des de la descripció de l’uniforme dels soldats Glandelinians, passant per l’orografia del paisatge o les partitures de les marxes militars dels dos exèrcits en combat.

Són les 15.145 pàgines de The story of the Vivians girls, in what is known as the Realms of the Unreal, of the Glandeco- Angelinian War Storm, caused by the Child Slave Rebellion, que Henry Darger va crear en 40 anys d’obsessió fer la infància, els pronòstics meteorològics dels informatius de televisió i la religió.

El llibre, entre altres manuscrits i aquarel·les immenses, va ser una de les troballes del fotògraf Nathan Lerner quan, a l’abril del 73 va entrar a l’apartament del seu inquilí Henry Darger després de la seva mort.

Malgrat que li havia demanat que destruís tot el que hi havia a l’apartament, Lerner va fer pública l’obra de Darger. Actualment se’l considera un dels artistes marginals amb més projecció, amb exposicions a Nova York, Berlín i Roma, una pel·lícula sobre la seva vida i influències musicals en diversos grups de l’escena independent nord-americana.