If you want to be undestood, listen.
[BABEL, Alejandro González Iñárritu, 2006]
Cada dia, un psicòleg rep a un dels seus pacients: dilluns li toca a la Laura, que està enamorada del terapeuta; dimarts a l’Alex, un soldat que acaba de tornar de l’Irak; dimecres a la Sophie, una aspirant a esportista d’elit amb tendències suicides; dijous a l’Amy i en Jake, una parella a un pas del divorci. I divendres, el doctor Paul, la serenitat feta persona, canvia de bàndol i visita a la doctora Gina, perquè tothom necessita ajuda.
Siguem realistes, aquesta no és una sèrie d’acció: ni fugues, ni persecucions, ni gent que vola o avions que s’estavellen. I malgrat que s’emet dia sí i dia també, tampoc és un telenovel·la. In treatment és teatre. Teatre a domicili. No hi ha acció, no hi ha més espai que la consulta on es fa la teràpia i tot el pes recau en el diàleg de dos personatges, interpretats per gent com Gabriel Byrne o Dianne West. Però està bé, molt bé.
1 comentari:
L'acció del diàleg, altrament dit, no?
Publica un comentari a l'entrada