15.4.08

De l'envàs i el producte

La televisión es maravillosa.
No sólo nos produce dolor de cabeza, sino que además

en su publicidad encontramos las pastillas que nos aliviarán.

Bette Davies


Què passa si fas la mil·lèsima edició d’un programa de televisió edulcorat, ple de cançonetes mal versionades, professors mimosos i molts concursants ploramiques? Passa que el teu públic es va reduint, perquè en realitat sempre troba el mateix programa, una vegada i una altra. És Operación Triunfo.
I què passa si al programa empalagós hi afegeixes un ogre amb mala llet i una actitud desmenjada i suposadament rebel (encara que sigui tan falsa com el bon rollo que intenten desprendre els concursants)? Passa que l’audiència puja. Captes la gent que menysprea el programa i que ara gaudeix veient patir els triunfitos, i mantens el públic que ja tenies, perquè al seguiment del programa s’hi afegeix la compassió i la necessitat de protegir els desvalguts, en aquest cas, els concursants.

Realment, ha funcionat. No només han augmentat les audiències de la cinquena i la recent estrenada sisena edició d’OT, sinó que el fals ogre, és a dir, el senyor Evaristo Mejide ha passat de publicista més o menys anònim a estrella mediàtica. Si busques Risto Mejide a Google, en 0,06 segons t’apareixen 130.000 entrades, entre les que hi ha la seva web personal, entrades a la Wikipedia i fins i tot risto.tv, una recull de tots els seus videos i els dels seus imitadors. De fet, ni tan sols cal encendre l’ordinador o el televisor per trobar-lo: pots comprar el seu llibre, sentir-lo a la ràdio, llegir-lo al diari.
I el discurs, més o menys, sempre és el mateix: el packaging és tan important com el producte; si la capsa és maca, és igual que sigui buida.

Sí, sens dubte és un bon publicista, però encara és millor com a producte. Gràcies a ell, Operación Triunfo és, de nou, un programa de masses, i el que és més important: ell, també.

3 comentaris:

Maria Àngela ha dit...

Sí que tens raó, sí. Cansa veure nines de 18 anys desafinar quan es creuen Christina Aguilera, tios "cachas" volguent ser els nous ídols de masses i joves que tenen una formació gratuïta i televisada però també valuosa que rep regals de Sony, BBVA i mil marques més que a nosaltres ens fan molta més falta. I com que cansa i molesta tot això, els insults i els discursos de Risto ens entretenen i a vegades representen el que tots pensam. Que ho diu probablement per l'audiència i com a producte i s'ho dur ja preparat? Sí, segur. Però i el que riem!!??

Gemma ha dit...

Estic amb la Maria Àngela. A mi, la majoria de concursants, em rellisquen i em sembla que ja els he vist 350 cops en altres edicions o programes similars. Però la malallet del Mejide, m'encanta (no molt, però ric a gust algun cop). I és que si jo estés davant d'algun d'aquells papanates també els en voldria soltar alguna...

No sóc massa seguidora d'aquest programa però d'aquesta edició n'he vist la gal·la 0 i la 1 (2 de 2). No puc comparar, doncs, els comentaris actuals de Risto amb els d'abans però al meu parer, en aquesta edició, n'ha fet algun que crida amb ràbia "qualitat". I la qualitat aquesta es refereix al contingut i no al continent.

Parole saggie ha dit...

Que miedo el martes... Cristo m´ampare! (copyright solicitado)