Una altra cultura

hoy amor, igual que ayer, como siempre
el diario no hablaba de ti, ni de mi
Eclipse de mar [MENTIRAS PIADOSAS, Joaquín Sabina, 1990]

La veritat és que no entenc ben bé quina és la diferència entre la secció de cultura d’un diari i el seu suplement cultural. La Maria Àngela, que és aquí al costat, diu que potser la diferència és troba en la temporalitat dels continguts: mentre que la secció del diari demana immediatesa, el suplement es permet repòs, implica una certa pausa i per tant, els continguts perden l’actualitat en favor de la reflexió. Més o menys, hi podria estar d’acord. Més o menys.

Molt bé. La diferència és el temps que el tema reposa al calaix, però el tema és el mateix. Tots tenen una agenda, tots parlen de les estrenes de cinema, tots entrevisten algun autor que no tardarà a publicar un llibre, tots recomanen una exposició a Madrid o a Barcelona o l’últim disc d’algun trompetista de jazz desconegut.

Ni el suplement de El País, ni El Cultural tenen una secció dedicada a internet -un dels proveïdors de cultura més estesos (per no dir el que més)-, pocs parlen de còmics, de televisió, d’arquitectura o disseny. Potser el que més s’acosta a aquesta concepció més àmplia de cultura és l’ABCD, el suplement de l’ABC, que sí que inclou algunes d’aquestes seccions.

Potser, però, els comunicadors culturals s’haurien de començar a plantejar alguna cosa. Està bé parlar de llibres, cinema, música que coneix o coneixerà tothom, però hi ha més coses lluny de la indústria: la gent penja les seves maquetes a Myspace perquè és impossible que als suplements parlin d’ells, consumeix sèries de televisió com Els Soprano o House perquè tenen millors guions que moltes pel·lícules, es para a mirar les estàtues humanes de les Rambles com qui va a un espectacle de dansa, fotografia graffitis com si fóssin davant d’un Tàpies. No tota la cultura es ven a l’FNAC, potser de tant en tant està bé sortir al carrer i preguntar a la gent què pensa i de què vol saber.