[IMAGINA UN CARRER, Guillen Sala Lorda, 2006]
Imagina’t un carrer que no és enlloc, i que el miris per on el miris, sempre fa baixada, i que té una vorera amb un clima tropical i una altra amb un clima sec. I imagina’t la gent que hi viu:
Sala reivindica la imaginació i la comunicació. Amb to poètic, recrea el carrer de l’Allau, els seus habitants i allò que els passa. Amb to poètic, però sense passar-se. La mida justa per fer recordar la calidesa d’Amélie.
Però aquest to poètic, aquesta mesura a l’hora de descriure els detalls d’ambients i personatges, aquest encant surrealista, es perd al final amb una sotragada forta que fa explotar la bombolla. Perquè imagina’t que et diuen que el Petit Príncep no vivia a l’asteroide B612, sinó que era un vagabund a qui se li ha anat l’olla, per exemple. Imagina’t que després d’haver-te explicat una història original i diferent, precisament perquè no té context i perquè sembla màgica, et diuen que en realitat tot té una explicació racional i avorrida. Imagina’t que després de fer un al·legat en favor de la imaginació, te’l tiren per terra i te’l trepitgen davant del nas. Imagina’t unes últimes 5 pàgines que contradiuen les 119 anteriors. Quina gràcia, no?
2 comentaris:
Esta foto me suena... Jeje. Me encanta, aunque creo que ya te lo había dicho antes... Otro gancho más para tu gama creativa :).
Bueno, un chasco parecido me llevé al oír que Novita en realidad estaba en coma y todo lo había soñado, que Doraemon era sólo un peluche... Aunque otras teorías más convincentes que rondan por ahí afirman que este final es falsísimo. Si no, que trauma hubiera causado en mi persona...
:)Hey Carmi! Hey guys!
Doraemon i la resta de ninots què miràvem confessablement de petits i inconfessablement de grans formen part de la cultureta de la nostra generació així que no m'estaré de comentar el comentari de /parole saggie:
Novita no va estar en coma, Doraemon no era un peluix. Novita no es va suicidar en descobrir que la seva bonica vida de floretes que brillen al sol havien estat un somni. Mai hi va haver un "últim capítol" on succeís això... només algun últim número en la versió còmic en què Doraemon tornava al futur. No és que jo sigui una entesa en tot això però el "chasco" que em vaig endur jo quan m'ho van explicar em van portar a obrir el PC a l'arribar a casa i buscar si era cert o no el rumor. Hi ha moltíssimes pàgines que ho expliquen i ho investiguen. Vaig quedar-ne meravellada. Un dia d'aquests em miro com van els rumors a la xarxa de l'homosexualitat de Tinki-Winki.
Publica un comentari a l'entrada