Art per a pobres, comprat per rics

los que él critica en sus pinturas le recompensan adorándole,
¿y él qué puede hacer?
Tras las huellas de Banksy [EL PAÍS, Antonio Jiménez Barca, 02/03/2008]

Banksy pinta graffitis de manera anònima. Pinta policies que escorcollen la cistella de Judy Garland camí del regne del Mag d’Oz, carros de supermercat sota el pont japonès de Monet, holigans que ataquen la cafeteria de Hopper, esquerdes que trenquen el mur de Gaza...

Banksy pinta i se’n riu de qui el compra, i com més se’n riu, més el compren. Subhasten per més de 300.000 euros per un mural a Londres, l’exposen a Los Angeles, el comparen amb Warhol.

En aquest cas, però, el mercat de l’art pot més que la voluntat de l’artista i el missatge que vol transmetre. L’art per l’art, la pintura al carrer accessible a tothom deixa pas a la venta de murs per part dels propietaris de la paret i a l’aprofitament de les autoritats com a atracció turística.
Amb la mercadotècnia en acció, l’art és sorprenentment democràtic: Banksy pinta pels pobres i el compren els rics.