23.2.08

Una opereta sobrenatural

no feu escarafalls davant d’aquests fets horribles,
us hi heu d’acostumar el més aviat posible

[RUDDIGORE O LA NISSAGA MALEÏDA, Gilbert & Sullivan (adapt.), 2008]

A vegades, el recipient ens ajuda a imaginar-nos el que hi trobarem dins. Amb el teatre passa el mateix: la mida, la distribució de l’escenari i del pati de butaques, tot determina el caràcter del que hi veurem representat.
El Versus Teatre és petit, estrany, diferent. No hi ha escenari, o almenys no un escenari com a tal, hi ha un espai net envoltat de fileres de butaques, així que si un s’asseu a les primeres files, no només veu el que es representa, sinó també la reacció dels espectadors que té al davant.

Ruddigore o la nissaga maleïda també és un muntatge petit, estrany, diferent. Hi ha assassinats, enganys, històries d’amor i traïcions familiars. Però no com en una telesèrie de sobretaula. És un musical fosc, una opereta sobrenatural, que diu el subtítol de l’obra.
L’obra de Gilbert i Sullivan narra la història de la maledicció de la nissaga dels baronets de Rudiggore: tots els qui hereten el títol estan obligats a cometre un assassinat cada dia si no volen patir una agonia mortal.

Ruddigore podria ser un muntatge molt gran, com ho ha estat a altres llocs, però la companyia Egos Teatre, amb gent acabada de sortir de l’Institut del Teatre, l’ha adaptat a la seva mida, i a la del teatre. I se n’han sortit bé, perquè el resultat és una representació petita, però divertida, àgil i ben feta, sense més pretensions que les que aconsegueix: fer passar una bona estona a l’espectador i deixar un regust agradable a la boca.


2 comentaris:

Maria Àngela ha dit...

L'obra no m'acaba de convèncer amb un escenari i el pati de butaques enfrontats, a la manera clàssica (així com es veu al vídeo). Crec que així com ho vam veure nosaltres és molt millor.
Potser hi torni dia 2 de març :p

Parole saggie ha dit...

Nos hemos puesto de acuerdo eh Albota. Ruddigore y más Ruddigore. Habrá que pedir alguna comisón al final, ¿no? Casi que el viernes que viene podríamos, se lo diré a Padri. Yo también prefiero la disposición escenográfica que vimos nosotros...