Els qui deien que el cara a cara d'ahir –que no debat– era un fet històric ho feien, òbviament, des del punt de vista polític: després de quinze anys, els dos candidats dels partits majoritaris es reunien per debatre en públic.
I de fet, aquí s’acaba la rellevància d’allò d’ahir: els mateixos retrets de sempre, els arguments que ja hem sentit altres vegades, i sobretot, l’encarcarament i la manca de ritme impropis de qualsevol programa de televisió.
Els moviments estratègics per aconseguir un moderador, un espai i un ambient neutral, els temes a tractar i la manera d’enfocar-los, la tria del vestuari, la impossibilitat d’improvisar res, el mantenir les formes dins i fora de pla... a tot arreu es percebia la mà dels assessors d’un i d’altre bàndol.
No sé ben bé què vam veure ahir, però el que segur que no va ser és el contrast d’opinions entre dues persones. Qui sap si per veure un cara a cara de veritat haurem d’enviar els dos candidats a l’illa de Supervivientes i deixar els assessors a casa.
1 comentari:
Quizás me estaba durmiendo ya, pero me pareció oír a Murdock... Ah no, que era Mr. Cejas ZP (cada día más cuidadas y perfiladas). Good nigh and good luck, patético.
Publica un comentari a l'entrada