Qui escolta la crítica?

decideixen què és bo o dolent en funció de si ets de la colla o no
Isabel-Clara Simó

Segurament Isabel-Clara Simó té raó. La cultura sobreviu a base de xarxes d’amistats, i no se n’amaga. Tu, Cadena Ser, fas una tertúlia sobre la pel·lícula que distribuirà Sogecable o entrevistes a l’últim premi Alfaguara i després jo, de El País, en faré una crítica impressionantment positiva. Per la seva banda, Antena 3, Onda Cero i Planeta faran el mateix. I entre tots ens quedem tant amples. Però tampoc passa res. Qui fa cas de la crítica en aquest país?
El públic, no: Dan Brown, un dels escriptors més atacats per la crítica és alhora un dels més venuts, les sales de cinema s’emplenen setmana rere setmana per veure pel·lícules com John Rambo o alguna de Mortadelo y Filemón.
I la indústria, tampoc: després que tots dels crítics del país esbombessin les meravelles que representava una pel·lícula com La soledad, la pel·lícula va durar dues setmanes en cartell i la van veure 41.000 persones; fins els Goya, que han provocat la reestrena del film i que aconseguís 17.000 espectadors més en un cap de setmana.

Les capelletes culturals existeixen, però fan poc més que servir de soroll de fons a la nostra vida quotidiana. I si la cosa no canvia, el públic es decantarà definitivament cap a crítiques alternatives, potser no tant pel que diuen o com ho diuen, sinó pel fet d'estar menys encorsetades en els grans grups mediàtics.