“esto va a ser... naturaleza”,
añades una raya verde y dices
“ahora, esto es... estramonio y titanio”...
puro cuento, todo.
Comentaris a la sortida del MACBA
Passin i vegin els museus de nit! Més de 2.000 museus de tota Europa –entre ells, els de Barcelona- participaven en la Nit dels Museus, ahir, la vigília del Dia Internacional dels Museus, que és avui.
Així, entre set de la tarda a una de la nit, es van poder visitar de manera gratuïta el MNAC, el MACBA, la Pedrera, el CCCB, el Picasso, la Fundació Miró... i fins a una vintena de centres d’art, d’història i ciència.
Nosaltres vam escollir el MACBA i el CCCB, i sembla que tota la gent superguai de Barcelona també. Deambulant per les sales, entre els 9.000 visitants del MACBA, hi havia alguna família, gent gran, parelles de mitjana edat, però sobretot, grupets d’aquella gent que fa tanta ràbia.
Aquella gent que ha fet de l'esnobisme la seva filosofia de vida, que diu que passa de Houellebeq, que ja no suporta La Fura dels Baus i que ja ha tret Architecture in Helsinki del seu iPod. Perquè s’ha quedat antiquat. Són dels que van avorrir internet abans que s’inventessin els ordinadors.
Són, a més, aquells que intenten trobar sentit a una instal·lació de vigues de ferro escampades per terra. I que no només la volen entendre, sinó que reciten la seva reflexió en veu alta a tothom qui vol escoltar-los, mentre posen cara seriosa i es rasquen la barbeta.
Mentrestant, els altres no entenem gairebé res del que veiem. O almenys els que són com jo, que sóc de les encara crec que Modigliani, Chagall i Man Ray són el zenit de la modernitat. Som, els que quan anem al MACBA intentem fer drecera saltant sobre les vigues de ferro i no ens fustiguem perquè no ens agrada el videoart.
Pd. De totes maneres, és fantàstic que una nit de dissabte puguis escollir entre sortir a sopar fora, veure un succedani de Salsa Rosa a la tele, ballar en una discoteca, anar al cinema o al teatre o aturar-te davant d’una escultura de Gargallo durant hores.
7 comentaris:
Avui una amiga experta en qualificar a la gent en tribus urbanes me n'ha presentada una altra: són els razzmateros. I crec que ahir a la nit molts ho eren. Són una part d'aquests superguais que es citen al Raval.
De totes maneres, un luxe això dels museus. Tot i que he de confessar que vaig entendre menys que tu.
Idem, idem e idem. Jaja, buena clasificación la de tu amiga Maria Àngela. Lo comparto absolutamente!
A primeras horas, una noche cultural. Luego, absenta y demás... y ¿dónde está mi pendiente?
Alba,
molt encertat el que dius! I estrany que no ens trobéssim entre tota aquesta espècie... Primer tenia pensada una altra ruta però finalment vaig acabar al centre.
A diferència de l'any passat, al Macba semblava que hi regalessin alguna cosa. A mi, i encaminada cap al que tu dius, em va semblar més un H&M que un museu. Guais, moderns, fent-se fotos "artístiques" que potser després veiem en fotologs, el DJ que animava la festa a l'entresòl...
De fet, em semblava impossible visitar el museu com un museu. Era més aviat un exercici antropològic per analitzar els visitants. Calor, olor a humanitat, sales plenes.
Amb una nit no n'hi ha prou: caldria passar de l'excepció a l'eventualitat per poder gaudir-ne.
Clara.
P.D. Jo tampoc vaig entendre les vigues de ferro. Les primeres vaig pensar que eren accidentals; a les segones em van fer veure que hi havia unes lletres a l'extrem. "Uhhhm" (rascament de barbeta).
Els veritables esnobs van fugir de l'estampida humana i es van quedar a casa veient Indiana Jones i llegint a Kerouac...
Jale.- Yo creo que la esencia del arte está en proporcionar el medio de acercarnos a nuestros sentimientos ¿comprendes? De ese modo uno puede percatarse de poseer cualidades que ignoraba.
Isaac.- El talento es pura suerte. Para mí, lo más importante en la vida es el valor.
Tomàs
Estic d'acord en caminar més enllà de l'excepcionalitat per donar-li certa coherència a aquestes propostes. N'hi haurà més visitants als museus el pròxim mes?
qUoo Tomàs acabas de recordarme que necesito Indi en vena!! Necesito volver a la infancia, cuando entonces quería ser arqueóloga, y no como ahora, que el periodismo no sé si nos llevará a buen puerto... Pero ups, ¿Indi qué hacía? Salía en busca del arca perdida, ¿no? Seamos aventureros, ¿no? Indi no se hubiera perdido la marabunta del sábado, habría plantado cara a los malos, y más aún con buena compañía
:)
Los que describes no me parecen tan criticables. Por qué la etiqueta despreciativa "snobs"?
Por qué te dan rabia?
Por como los describes no entiendo por qué "rabia". Si son como en cambio se dice por aquí arriba, entonces sí se entiende...
Ei, Alba!
M'ha fet molta gràcia el teu post al blog de la Clara... Hi he afegit un comentari aclaratori... De fet, ja tens raó, tal com estava escrit semblava que haguéssim de ser parents. Tot i que sí que ha estat a Torrelles de Llobregat!
M'encanta com descrius aquests nous "esnobs". És tan cert tot això que escrius... No m'agradaria criticar sense conèixer, però tinc la sensació que hi ha qui viu entronitzant les aparences i el fet de semblar súperguai, megainteressant i ultraalternatiu. Voler ser diferent està bé, però ¿cal fer-ho així? Des de fora, almenys, sembla una mica superficial.
Petonets, bon estiu i bones vacances. Espero que hagis trobat una feina periodística! :)
Publica un comentari a l'entrada